Idealitzar la lectura
Està de moda potenciar el llegir. Tothom s’apunta a cantar-ne les excel·lències. I, cosa curiosa, solen ser els lectors més esporàdics o circumstancials els que en proclamen més alt i fort les bondats.
Està de moda potenciar el llegir. Tothom s’apunta a cantar-ne les excel·lències. I, cosa curiosa, solen ser els lectors més esporàdics o circumstancials els que en proclamen més alt i fort les bondats.
A nivell
institucional, editorial, cultural, educatiu... s’han desfermat campanyes i
propagandes diverses. Potser cal. Però sovint en veiem moltes amb un estil que
lamentablement utilitza estratègies enganyoses.
Solen partir de
reclams molt visuals (cartells, fotos, vídeos...) amb estètiques que sovint
ratllen l’afectació i la cursileria. Situen lectors totalment absorts en
atmosferes acollidores, bucòliques, fantàstiques.. o bé llegint en agradosa
companyia (tant pot ser un futbolista famós com un drac!). Pretenen associar el
fet de llegir a sensacions de facilitat i felicitat. Com si només d’obrir un
llibre ja quedéssim transportats automàticament a zones o situacions
meravelloses.
Llegir és una
altra cosa. La lectura és una planta que creix amb temps, silenci, soledat i
molta curiositat intel·lectual. Pot arribar a ser molt satisfactori llegir,
però aquest resultat sol ser directament proporcional al temps i l’esforç
invertit. Perquè llegir demana fidelitats de llarg recorregut, per adquirir
agilitat lectora, per buscar i escollir lectures adequades, fins tot per buscar
i trobar temps per llegir.
És el que
transmet el llibre i no el fet de llegir en si, el que, si es dóna el cas,
anirà generant dinàmiques d’afició, il·lusió, reflexió, creixement personal,
diversió, ampliació de perspectives... I per què no? de felicitat, però
segurament no serà immediata.
La decepció d’un
incipient lector entre les expectatives que provoquen aquesta classe de
propagandes i les dificultats que pot trobar en la pràctica, poden portar a
l’abandonament. L’efecte contrari que es pretenia aconseguir.
La lectura no
mereix ser tractada com un producte de màrqueting qualsevol del qual, per
vendre’l, agafen les possibles bondats, les magnifiquen presentant-les de forma
esplèndida i intenten forçar-ne un ús generalitzat. Aquestes estratègies podran
ser estètiques, però en aquest cas potser no són gaire ètiques.
Foc d’encenalls.
Consol
Consol
Faig neteja de llibres cada primavera
84, Charing Cross Road - Helene Hanff (Traducció de Puri Gómez Casademont)
"Faig neteja de llibres cada primavera i llenço els que no tornaré a llegir, de la mateixa manera que llenço roba que no em tornaré a posar. Tothom se'n fa creus. Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'l empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten molts trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegada, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que llenço un llibre a la paperera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no el tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS! NO SI ÉS DE TAPA DURA! ¿Per què no? Jo, personalment, no puc pensar en res menys sacrosant que un mal llibre o fins i tot un llibre mediocre.
"18 de setembre de 1952"
84, Charing Cross Road - Helene Hanff (Traducció de Puri Gómez Casademont)
"Faig neteja de llibres cada primavera i llenço els que no tornaré a llegir, de la mateixa manera que llenço roba que no em tornaré a posar. Tothom se'n fa creus. Tinc amics peculiars, pel que fa als llibres. Llegeixen tots els best sellers, se'l empassen tan de pressa com poden -em sembla que se'n salten molts trossos. I MAI no llegeixen res una segona vegada, amb la qual cosa al cap d'un any no recorden ni una sola paraula del que han llegit. Però se'n fan moltes creus quan veuen que llenço un llibre a la paperera o que el dono. De la manera que ells s'ho miren, et compres un llibre, te'l llegeixes, el poses al prestatge, no el tornes a obrir mai més de la vida però NO EL LLENCIS! NO SI ÉS DE TAPA DURA! ¿Per què no? Jo, personalment, no puc pensar en res menys sacrosant que un mal llibre o fins i tot un llibre mediocre.
"18 de setembre de 1952"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ENS VOLS DIR EL TEU NOM?