C.: A mi d’entrada la idea de llegir un llibre sobre la Guerra del
14 no em resultava especialment atractiva, però tant per la
magnífica prosa com per la capacitat de crear ambients, crec que ha
valgut la pena llegir-lo.
M.A.: M’agrada l’habilitat de l’autor per descriure llocs,
ambients, situacions, emocions... amb poques paraules i de manera
sorprenent.
C.: És veritat. A mi m’ha sorprès que les idees i sobretot les
sensacions que traspassa siguin tan intenses i precises. D’alguna
manera et fa "viure".
M.A.: I ho fa amb poques paraules. T’arrossega i et posa en la pell
dels personatges, vius el paisatge, l’eufòria del començament,
com se’n van a la guerra, la degradació d’aquesta, la crueltat,
la misèria, un sense sentit ressaltat per la incompetència i
allunyament dels qui manen, que utilitzen els homes per fer la
guerra.
C.: Per altra banda m’ha engrescat molt la capacitat narrativa. Les
frases llargues i complexes que es llegeixen amb total fluïdesa, les
aportacions de vocabulari tècnic específic que tant poden ser de
sabates, com de peixos o d’equipaments dels soldats... I els tocs
d’humor o ironia quan menys t’ho esperes.
M.A.: Jean Echenoz domina l’ofici. Et posa en la pell dels
protagonistes, et porta a la guerra, te’n torna i et fa recuperar
un dia a dia completament canviat. Quan has acabat de llegir el
llibre, saps que en llegiràs un altre d’aquest autor.
C.:Sí, és molt bo. I quan en rellegeixes algun tros encara el tens en
millor concepte. Com els clàssics.
(A quatre mans)