Vetlla - Jordi Llavina

L’amiga em va regalar un llibre

que sempre més m’ha acompanyat.

Conserva entre les velles pàgines

aquella prima cinta negra

que m’ajudava a trobar el vers

que encara havia de llegir.

Avui la cinta és una trena

esbadiada, i el cartró

de la coberta té un doblec

que és com la nafra d’una cara.

Quan em va fer present del llibre,

ella, com jo, també era jove.

Si en vam llegir, plegats, de versos

de l’obra que anys després jo hauria

de repassar ben sol! Va fer-se

groc el paper, i ha criat taques,
taques no gaire diferents

de les que han escollit la pell

d’aquestes mans com qui ha triat

un àlbum per poder mostrar

segells de col·lecció del temps.

Vetlla és un relat en vers que té les virtuts de la narrativa i de la poesia. Atrapa el lector  de manera planera i àgil com una bona novel·la i, com en la poesia, convida a aturar-se i rellegir-ne fragments per gaudir de la musicalitat del vers i del sentit i riquesa del llenguatge. Això només s'aconsegueix amb professionalitat, rigor, coneixement de la llengua i de la tècnica literària.

Es tracta d'una història narrada en primera persona des de la perspectiva de la maduresa, que ens explica un amor de dos joves. La història és conduïda a partir d'un llibre regalat per la noia al noi i d'una dedicatòria enigmàtica que ella hi escriu, el sentit de la qual es va descabdellant al llarg de la lectura.

Ens parla d'un amor de l'adolescència viscut intensament i de l'experiència dolorosa que comporta l'entrada a la maduresa. La relació amb la noia, el llibre i la dedicatòria de l'amiga són motiu de reflexió vital per part del protagonista. Vetlla ens parla, en definitiva, de la vida i l'ànima.

El llibre té tres parts. La primera, la més llarga, està escrita en estrofes de dotze versos octosíl·labs. La segona part és molt més breu i escrita en quartets de versos alexandrins. La tercera, també breu, torna a recuperar les estrofes de dotze versos, en aquest cas, decasíl·labs.

A la primera part el protagonista, ara un home madur, evoca una relació sentimental de joventut dels anys vuitanta quan era un adolescent. Parla de la noia, absent “La meva amiga és lluny o morta”, de les experiències viscudes i del dolor que ocasiona el pas de l'adolescència a la maduresa. A partir d'aquesta relació amorosa, reflexiona sobre ell mateix i sobre l'experiència humana, amb situacions i emocions amb les quals ens podem sentir identificats, en un context ple de referències culturals i sobretot literàries, d'una gran riquesa. Hi són presents els sentiments, la mediocritat, la mort, la bellesa, la sensibilitat, sensacions, vivències, pensaments, impressions, dubtes... L'autor “butxaqueja” -fent servir una paraula seva- i va espigolant records, detalls, paraules, imatges, peces de roba, colors, ambients, música, gestos i reflexions, conduïts per aquesta relació amorosa i el llibre regalat. Hi ha nostàlgia de la joventut, però no pas mitificada sinó com una etapa il·lusionada i ignorant de la realitat, vista amb el desengany i la serenitat de la maduresa. Tot passa (tempus fugit). L'experiència és dolor i el protagonista “nàufrag” busca la salvació en l'escriptura.

A la segona i tercera parts, amb el dolor l'adolescència queda enrere. Des de la reflexió i la serenitat del present, les experiències i els records agafen un sentit diferent i la dedicatòria de la noia al llibre regalat adquireix sentit.

Vetlla és una narració que intriga i emociona, que va desgranant una història de la qual, al llarg de la lectura se'n van confegint les peces, plena de reflexió i experiència humana, de referències culturals i que traspua estimació per la bona literatura. El vers li dóna una intensitat que cala endins i arrossega a la lectura.

Destaca pel rigor de la mètrica sense forçar la paraula i la llibertat en el seu ús. Té musicalitat, riquesa de llenguatge i sintonia entre forma i contingut. En cap moment no es deixa endur per l'excés formal i destaca, entre altres aspectes, l'ús de la comparació i de l'encavallament, els símbols, el ritme, el gust i la sensibilitat per les paraules i el seu ús precís i esmolat, lliure, com diu el mateix autor, de quincalleria.

El text té allò que busquem en un bon llibre: ens fa identificar amb els protagonistes, sentir, reflexionar, aprendre, en definitiva, gaudir de la lectura. Parla d'emocions, passades pel sedàs de la reflexió adulta. D'una etapa d'iniciació i de la maduresa, amb referències que ens la fan sentir propera. Té, a més, un gran pòsit cultural i estimació pels llibres i la literatura.

És un text que es pot llegir d'una tirada, però que, convida a la relectura, per la bellesa dels versos i per la riquesa de contingut.