No hi ha gaire res amable en l’argument. Mostra la trajectòria
d’un noi camperol que es veu dirigit a la universitat per formar-se
en la millora de les explotacions agrícoles. Casualment hi
descobrirà la passió per la literatura, que més endavant
traslladarà a la docència en el mateix recinte universitari.
El procés de profund creixement intel·lectual i literari, fins i
tot docent, es veu afectat per situacions i personatges anul·ladors,
tant a nivell personal com acadèmic, que afronta amb relativa
dignitat, encara que amb una certa passivitat i resignació, potser
resultat d’una lògica herència de les actituds deterministes de
tants avantpassats agricultors en terra desagraïda.
A l'estil de les novel·les de Simenon, les atmosferes que presenta
la novel·la són molt consistents, segons com angoixosament
palpables. Els personatges es fan reals, tenen una força que sorprèn
i atrapa el lector de forma molt precisa. Els veus, els notes, els
sents, els recordes. Sents com a pròpia la impotència i
l’enfonsament en què es troben. A pesar de tot, i a la seva
manera, el protagonista no deixa d’oferir amor, un amor que pot
arribar a un grau de comprensió i acceptació tals, com el
d’agrair, per exemple, que la seva filla begui per suavitzar la
desesperació que l’envaeix.
És un llibre ben escrit, amb un domini precís del llenguatge, amb
esclats de saviesa i poesia. L’estructura de la novel·la no
recorre a formalismes innovadors ni a plantejos que trenquin la
linealitat de la narració. Senzillament, el format està al servei
de la història, i en aquest cas, s’agraeix.
Un autor que és capaç de dotar de tanta consistència, credibilitat
i veritat tant els personatges com els ambients, ben segur que és un
gran escriptor.
Quan el llibre parla de literatura és immens, quan parla de la vida
és intens i trist.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ENS VOLS DIR EL TEU NOM?