84, Charing Cross Road - Helene Hanff

M. À.: Es llegeix bé. Al començament no saps gaire on anirà a parar, però després vas tenint curiositat per saber com anirà la relació entre el llibreter i l'autora de les cartes.
C.: M'ha agradat tot i que m'ha semblat poca cosa, això sí, posada amb gràcia.
M. À.: És curiós i fàcil, però no és un llibre per rellegir. El repàs d'autors i lectures que fa crida l'atenció, però no deixa de ser una tria molt personal. M'agrada la sensibilitat que té per la qualitat de l'edició dels llibres.

C.: Trobo que té estil suflé, o sigui que es desinfla. Si li treus les adreces, salutacions, adéus, llistats de llibres... queda poc.

M. À.: Tampoc vol ser altra cosa que un recull epistolar espontani, entre dues personalitats molt diferents, cadascuna amb un entorn molt divers, que comparteixen l'estima pels llibres. Tot plegat amanit amb altres personatges que donen més joc al llibre. Té un estil amè i desperta la curiositat. No crec que l'autora volgués anar més enllà.

C.: Hi estic d'acord. No és un llibre amb grans pretensions. Se li ha de reconèixer que l'enumeració de llibres li dóna un toc de refinament literari. Les personalitats de la Helen i en Frank responen als tòpics de contenció anglesa per part del llibreter i d'excés d'espontaneïtat americana per la de l'autora.  

M. À.: Un tòpic, el de la contenció anglesa, que potser traeix la visió que en té l'autora, encara que les cartes dels altres personatges anglesos el desmenteixen. Ben mirat, crec que són aquestes cartes les que donen frescor i interès al llibre. Si es reduís a la correspondència entre la Helene i en Frank, seria força més pobre.

C.: És ben veritat. I com a conjunt de corresponsals es pot concloure que el mèrit de l'escriptura està molt repartit.

(A quatre mans)